#VisitConfridesLabdet Bellesa en les altures

Confrides a 785 metres d’altitud, és un poble de la Marina Baixa i comparteix Ajuntament amb la seua pedania, L’Abdet, situat a 657 metres. Disten entre sí 3,5 km. Entre totes dues nuclis, segons l’INE 2019, sumen un total de 187 habitants.

Fotografia: David Revenga.

  • GASTRONOMIA
En la gastronomia de Confrides i L’Abdet, compartida amb la resta de poblacions de la vall de Guadalest, destaca: l’olleta de blat, l’arròs amb penques, la sopa amb pilota, el conill (amb allada o amb tomaca) o els “*minchos” de verdura. És també típica el menjar de cacera (senglar per exemple), així com gran varietat de fruita i verdura obtinguda dels camps (cireres, nispros, taronges, olives, ametles…).
  • HISTÒRIA
Confrides té el seu origen en una alqueria musulmana denominada Aljofra, els habitants de la qual es van traslladar a Confrides després d’una epidèmia que va delmar el veïnat. D’aquest poblat no queda cap resta. Després de la seua conquesta l’any 1264, Jaume I d’Aragó va donar la vila a Vidal de Sarrià. Després de dues generacions, va ser cedida a l’Infant Sr. Pedro, i més tard les famílies Cardona i Ariza van tindre domini sobre la jurisdicció de la vila. Durant la segona meitat del segle XIV i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides va ser conquistada per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins a 1364 que la va recuperar Pere IV d’Aragó. Al començament del segle XVI, i com a conseqüència de la guerra dels Germanies, la seua població musulmana (entre 120-160 habitants) va ser obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudèjars de Confrides van acceptar a desgrat la seua conversió forçosa, i en 1526 es van rebel·lar contra la decisió de la Junta. Pocs anys abans de l’expulsió dels moriscos (1609), Confrides comptava amb uns 240 habitants. L’any 1900, la vila tenia 744 habitants, aconseguint el seu màxim en 1940 amb 860 habitants.
L’Abdet, d’origen àrab. L’any 1264 el rei Jaume I d’Aragó la va entregar a Vidal de Sarrià a qui en el 1271 va succeir el seu fill, Bernardo de Sarrià, el qual la va cedir en 1335 a l’infant Pere. Posteriorment, les cases de Cardona i Ariza posseirien el senyoriu. De fet, en 1502, apareix un títol de possessió donat a Alonso de Cardona en el qual apareix “Alafdet”, possiblement el nom en àrab sense evolucionar. Poc després, en 1526, els musulmans es van rebel·lar contra l’ordre de conversió manada per Carles I d’Espanya. Amb lluites permanents contra Castella, en 1609 van prendre de nou les armes, sumant-se als moriscos refugiats a les muntanyes de la Vall de Laguar fins que foren expulsats definitivament aqueix mateix any, deixant abandonades les dotze úniques cases que hi havia. Posteriorment, va ser repoblat, i en el segle XVIII ja tenia vint-i-cinc cases, arribant a tindre Confrides / L’Abdet 822 habitants.
  • TRADICIÓ: LES XAPES
Les Xapes de Confrides són un joc d’atzar que se celebra la nit del Dijous Sant. Compte la tradició que aquesta és l’única jornada en la qual, secularment, està permés apostar. Els jugadors aposten diners a la possibilitat que isca cara o creu, dues cares o dues creus, del resultat de tirar dues monedes a l’aire. Les monedes amb les quals es juga són dues gosses grosses (moneda de 10 cèntims d’Alfons XII de 1878) en el revers dels quals s’ha traçat, normalment pintada, una creu o aspa.
  • EL TRINQUET DE L’ABDET

El trinquet de L’Abdet, situat al costat de la plaça de Sant Vicent Ferrer, data de 1772, i és un dels més antics de la Comunitat Valenciana i la joia de la població. L’any 2006 es va realitzar una restauració, afegint vestuaris darrere de la pista i respectant l’estructura original.

La ‘pilota grossa’ és la modalitat de pilota valenciana que es practica en Abdet, i les pilotes, més grans que una pilota de tennis, es cusen a mà amb un cor de drap i pell de cabra. La tradició de cosir-les a mà es conserva entre els jugadors i es passa generació a generació perquè no es perda.

  • FESTES I ESDEVENIMENTS

El cap de setmana més pròxim al dia 13 de juny, Confrides celebra la festa dels joves en honor a Sant Antoni de Pàdua. Les festes patronals se celebren el penúltim diumenge d’agost en honor a San José i la Verge dels Dolors. Pel dia hi ha cercaviles, celebracions religioses, menjars populars en la plaça, actes culturals, cavalcada de disfresses, entrades de moros i cristians, i a les nits revetla. La fira de Nadal mostra l’artesania i gastronomia de Confrides: dolços casolans, cuina autòctona, torrons, melmelades i vinagres casolans, productes ecològics, regals nadalencs… Es va celebrar per primera vegada l’any 2013, i es realitza en el pont de la Immaculada.

En L’Abdet se celebren cada any dues festes. L’última setmana de Pasqua, en honor a Sant Vicent Ferrer, és la festa dels joves i l’acte central és la foguera el diumenge a les 12 de la nit. A l’estiu, el tercer cap de setmana d’agost, són les festes en honor a la Verge de les Dolors. Aquesta vegada els organitzadors són les parelles casades de la població.

  • QUÈ VISITAR?

Castell d’Aljofra. Situat en la Foia de Sales, en l’anomenada ‘Penya del Castellet’ o ‘Cúa de bacallar’, és el castell més alt de la província d’Alacant: 1.100 metres d’altitud. Domina tota la vall de Guadalest i des d’ell hi ha unes espectaculars vistes fins a la mar. Encara que està en ruïnes, encara poden observar-se diversos elements del castell com dues torres –una circular i una altra quadrada–, la muralla emmerletada i l’aljub.

Aquesta fortalesa àrab data del segle XIII. En un document de 1259 es fa un arrendament a favor de Vidal de Sarrià per dos anys, dels rèdits reals de Confrides i els seus termes. En 1264 es fa esment exprés del castell de Confrides amb motiu d’una ordre a aquest mateix personatge perquè tinguera 500 homes al castell, el salari del qual es percebria sobre els rèdits d’aquest. Vidal de Sarrià va entregar el castell posteriorment a Andrés de Puigvert.

Nucli urbà de Confrides, pintoresc, de carrers estrets, amb una gran noguera en la plaça, enfront de l’Ajuntament, així com l’església de San José.

Nucli urbà de L’Abdet, amb els seus carrers estrets, i l’església de Sant Vicent Ferrer.

El Safareig de L’Abdet. A escassos 200 metres del nucli urbà, era utilitzat pels veïns per a llavar la roba. Al voltant de l’any 2006 es va restaurar pel seu mal estat de conservació.

La “creueta del penyó”. Penyal que corona L’Abdet; des del seu cim, en la qual hi ha una gran creu, es pot observar una excel·lent panoràmica dels voltants. A meitat de la pujada hi ha una cova.

Fonts i paratges: la font de la Forata, la més alta de la província, a uns 1400 metres d’altitud, i la de Toni als afores del poble. Pous de neu: masia de la Torreta i *Forata. Microreserves de flora: Camarell (19,39 ha) i Coll del Ventisquer (7,34 ha). També hi ha multitud de fonts d’aigua cristal·lina i fresca: Mela, Llorca…

Fotografia del castell d’Aljofra: David Revenga.
  • AVENTURA I MUNTANYA

Confrides / L’Abdet és una localitat molt apreciada per a la pràctica de diversos esports d’aventura com el barranquisme, l’escalada o el senderisme.

Àrea recreativa de la Font de l’Arbre (a uns 1200 metres d’altura). El paratge s’enclava en plena serra d’Aitana, i és part de les rutes PR-CV20 i PR-CV21. Es compon de taules de pícnic sota una agradable ombra dels xops i la font.

Barrancs. El barranc de Mela i el del Sord són els més freqüentats, encara que hi ha dos més: el del Llop i el del Fanalic. A més, el paratge del Fanalic ofereix, en períodes de pluges, una espectacular cascada del riu que cau majestuosament pel barranc.

Escalada. L’orografia afavoreix la pràctica d’esports d’escalada en diferents punts del municipi.

Coves i avencs. Pericos (superfície de més de 1.000 metres quadrats, amb passos estrets i grans galeries); i Carrascal entre altres. També compta amb diverses coves i avencs explorats i freqüentats per afeccionats; la més coneguda és l’avenc de la Plana.

Senderisme. La localitat ofereix multitud de rutes senderistes de diferent dificultat. La circular de Mela, rutes cap a Beniardà o Confrides (Serrella i Pla de la Casa…).